Els Guiamets i Rubí s’agermanen en el compromís de recuperar la memòria històrica

print pdf
27/01/2020

Els Guiamets i Rubí s’agermanen en el compromís de recuperar la memòria històrica

 

L’exemple de l’activista antifeixista i supervivent del camp d’extermini de Ravensbrück, Neus Català Pallejà, uneix el municipi on va néixer i la ciutat on va passar bona part de la seva vida adulta

L’activista antifeixista Neus Català i Pallejà (Els Guiamets, 6 d'octubre de 1915 - 13 d'abril de 2019) va ser la penúltima supervivent catalana viva del camp de concentració nazi de Ravensbrück. L’any 1978 es va instal·lar a Rubí al barri de Les Torres, on va continuar la seva activitat política i de lluita feminista a les files del PSUC. Des de la seva mort, els Ajuntaments de Rubí (Vallès Occidental) i Els Guiamets (El Priorat) han mantingut contactes amb l’objectiu d’establir relacions de col·laboració que han culminat en un preacord d’agermanament entre les dues poblacions.

L’agermanament dels dos municipis serà en virtut d’un compromís per a la recuperació i reparació de la memòria històrica a totes dues poblacions i un reconeixement a les persones de totes dues localitats que, com Català, van ser víctimes de la deportació. Així, els municipis es comprometen a fer difusió de la memòria històrica de les totes dues poblacions, donar suport a les activitats que fomentin la cultura i la memòria històrica impulsant intercanvis entre entitats i associacions i a fomentar les relacions entre organitzacions polítiques, culturals i de memòria històrica.

La Neus Català va dedicar la vida després de lalliberament a restituir la memòria dels i les represaliats pel feixisme. Amb aquest agermanament, les seves dues localitats ens comprometem a seguir el seu exemple. Treballarem conjuntament per recuperar, reparar, conservar i  difondre el seu testimoni i el de totes les víctimes. Creiem que aquesta és l’única manera de fer persistir el llegat de la Neus i de reparar una injustícia històrica”, ha explicat l’alcaldessa de Rubí, Ana María Martínez Martínez.

Per la seva banda, l’alcalde dels Guiamets, Miquel Perelló Segura, destaca que “tot i les nombroses diferències que existeixen entre el nostre petit poble i la ciutat de Rubí, hem trobat en la figura de Neus Català un vincle que amb aquest agermanament volem fer encara més estret. La Neus Català és un símbol de la lluita antifeixista i internacionalista i una de les primeres que va apostar fermament per la recuperació de la memòria històrica. Així mateix, no volem oblidar tampoc que sempre va defensar arreu, els seus origens a la Catalunya rural”.

Un cop assolit l’agermanament, totes dues administracions facilitaran el coneixement recíproc d’ambdues poblacions, impulsaran programes destinats a realitzar intercanvis relacionats amb la memòria històrica i donaran suport i ajuda a les entitats que fomentin la cultura i la memòria històrica.

Els dos municipis han volgut anunciar aquest preacord d’agermanament el 27 de gener coincidint amb la commemoració del Dia Internacional de les Persones Víctimes de l’Holocaust com a homenatge a la seva memòria i per mostrar el ferm compromís de treball que suposa aquest agermanament. A partir d’ara, s’inicien els tràmits per fer oficial l’agermanament a través d’un acord que hauran d’aprovar els plens municipals de les dues localitat i que certificarà la relació d’agermanament.

Una vida de lluita

En esclatar la Guerra Civil, Neus Català Pallejà va organitzar les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) del seu poble i es va afiliar també al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). El 1939 va creuar la frontera amb unes 180 criatures refugiades de la Colònia infantil Les Acàcies de Premià de Dalt on treballava com a cap sanitària. Un cop a l'exili, a França, va participar plenament en activitats de la Resistència. El 1943 va ser denunciada als nazis, detinguda i reclosa primer a la presó de Llemotges. El 1944 va ser deportada a Ravensbrück, un camp de concentració situat a 90 km de Berlín. Se’l coneixia com el camp de les dones perquè, entre 1939 i 1945, hi van ser registrats 132.000 dones i nens, 20.000 homes i 1.000 noies adolescents. En aquest camp de concentració hi van acabar morint més de 92.000 persones d'una manera atroç.

Posteriorment va ser traslladada a un altre camp de concentració que depenia del camp de Flossenbürg, el Kommando d'Holleischen, situat a l’antiga Txecoslovàquia. Neus Català Pallejà va passar 15 mesos als "maleïts camps de la mort", com ella els anomena. Va ser finalment alliberada per soldats de l'exèrcit aliat el maig de 1945, moment en què es va comprometre a treballar per la memòria de les persones que hi van morir. Aleshores a retornar a França, on va continuar la lluita clandestina contra el franquisme.

Militant del Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC) i d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), va ser sòcia d’honor de la Fundació Pere Ardiaca, a més d’una de les seves fundadores. Català també va ser presidenta de l’Amical Ravensbrück des de la seva fundació (2005) i va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi (2005), la Medalla d'Or al Mèrit Cívic de l'Ajuntament de Barcelona (2014) i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (2015). També va ser escollida Catalana de l’Any el 2006.